Sort (fortuna)

La sort és una ratxa favorable que permet que succeeixin esdeveniments positius a una persona, la mala sort, per contra, atreu un cicle negatiu. La creença en la superstició afirma que la bona o mala sort depèn de forces que es poden conjurar fent determinades accions, com no passar per sota les escales o trobar un trèvol de quatre fulles (pensament màgic). També es creu que hi ha gent amb més bona sort innata que d'altres, afavorits pel destí que acumulen més èxit en igualtat de condicions o que els és favorable l'atzar més sovint.

Les religions monoteistes ataquen el concepte de sort, ja que creuen que és la gràcia divina o la voluntat de Déu la que ajuda a una persona i que els propis actes influeixen en el futur de cadascú segons un criteri de correspondència de la justícia. Per això alguns grups religiosos condemnen els jocs d'atzar. Igualment es menysprea el concepte des del racionalisme, en aquest cas perquè un resultat depèn de la probabilitat estadística, totalment lligada a la incertesa i sobre el qual no es pot influir amb actes supersticiosos o propiciatoris.

La psicologia ha demostrat que molts dels esdeveniments que es titllen d'afortunats provenen de l'autoconfiança, un pensament positiu genera unes expectatives concretes que incrementen l'esforç per aconseguir una meta o la valoració de determintades fites, mentre que la desesperança augmenta el risc de la mala sort. L'optimisme, doncs, seria un aliat de la sort, en incrementar la tasca del subjecte per aconseguir condicionants positius. Atribuir els èxits o fracassos personals a la sort és un signe d'immaduresa, perquè no s'accepta el control dels propis actes o el rumb de la vida i s'atribueixen culpes o responsabilitats a altres persones, forces o fets aliens.